| EL BOIX.
No hi ha plantades de boix, creix de forma espontània enmig dels faigs o en zones abruptes i de forma sovint dispersa. Es sol aprofitar per tallar-lo quan es fan neteges del bosc, quan s'hi obren noves carreteres o per evitar que tales de grans arbres el malmetin . És llavors quan homes coneixedors del bosc, o pagesos dels voltants, es dediquen curosament a tallar-lo i enfeixar-lo. La temporada ideal per anar a fer boix (així és com en diem per aquí) va de Novembre a Març, però podem allargar-la una mica per cada cap quan es tracta de boix d'altura o de bac, ja que la tardor hi arriba abans i tarda més a rebrotar per primavera. . Color amarfilat, gran densitat, veta fina i el tacte suau en són les característiques més apreciades. El boix que gastem nosaltres surt gairebé en la seva totalitat de Catalunya o
de zones properes. El boix ha servit i serveix encara per fabricar instruments musicals, com les
gralles, flabiols, brocs per als sacs de gemecs, etc.. Per fer mànecs per a
ganivets i enformadors. Per instruments de cuina, mans de morter, culleres , forquilles.
Per fer boles, boixets, botons i altres petites peces. Per fer incrustacions
de
marqueteria. I naturalment pels escacs de fusta. En totes aquestes aplicacions es
valoren especialment les seves qualitats: densitat, duresa, color i tacte. La producció de diferents tamanys de jocs ens permet l'aprofitament integral d'aquesta fusta.
L'OLIVERA L'olivera, arbre mediterrani de creixement lent, la trobem en explotacions agràries per obtenir-ne el seu fruit, l'oliva, o el seu principal derivat l'oli. Ens ofereix una fusta menys densa que el boix , de color més bru i extraordinàriament vetada. El dibuix tant marcat de les vetes és una de les característiques que la fan tan apreciada. La fusta d'olivera és oliosa i quan tornegem la pols queda fortament enganxada a les eines. La que nosaltres utilitzem procedeix de la renovació en explotacions d'oliveres de Lleida o de Tarragona. Tant el boix com l'olivera necessiten ésser tallats en la seva època i assecats amb procediments naturals sense accelerar, si es possible, aquest procés. |